Candidates d’IniciativaVerds Eleccions 2011

Arrel de la web > Fina Santiago

Fina Santiago

Darrer afegit : 19 de maig de 2011.

Candidata d’IniciativaVerds al Parlament de les Illes Balears
Número 2 a la llista de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa per Mallorca

Vaig néixer a Palma l’any 61, al barri de Ca n’Avall. Als 6 anys vàrem anar viure al Terreno a una finca de pisos on la meva mare era la portera. Actualment vivim al barri de Porto Pi.

Des dels 16 anys he participat activament en moviments socials i polítics: Salvem la Dragonera, Assemblea de Dones (que ens reuníem en els locals de l’Associació de veïns del Puig San Pere), Moviment anti-OTAN...

Als 23 anys em vaig afiliar al sindicat CCOO, del qual vaig ser delegada en tres ocasions, en el Ministeri d’Educació i Ciència i pel Consell de Mallorca.

Amb la convicció de què era necessària una força política d’esquerres que agrupés les diverses forces d’esquerres disperses i desunides, l’any 1986 em vaig afiliar al projecte d’Esquerra Unida de Mallorca. Vaig ser membre de la seva direcció, per primera vegada, l’any 2001, implicant-me especialment durant els anys 2003-2007.

En resum, puc dir que les dificultats per aconseguir que IU-EU no continués subordinada al PC (el PC sempre ha vist IU com el moviment social i el PC com el Partit que ho havia de dirigir), així com la seva estructura poc federal, va motivar que després del tercer intent fracassat d’una obertura real, moltes persones vàrem decidir deixar aquesta organització i intentar, fora d’ella, fer realment una organització socialista, verda, republicana, autònoma i sobirana. Amb Els Verds i molts d’independents hem constituït IniciativaVerds.

Els temes socials sempre m’han interessat, crec que les desigualtats socials es poden combatre des de molts fronts, el professional és un d’ells, per això vaig fer estudis de treball social i posteriorment de psicologia.

He fet feina de venedora a un souvenir, de cambrera de pis, d’auxiliar administrativa, de monitora per a una cooperativa de salut a les escoles. Vaig obtenir, l’any 1982, una plaça de treballadora social a les oposicions del Ministeri d’Educació i Ciència. Per concurs oposició, des de l’any 1989, sóc psicòloga del Consell de Mallorca. En aquestes dues feines he desenvolupat la meva tasca per tots els pobles de Mallorca amb el col·lectiu de persones amb discapacitat, persones majors i menors amb risc.

Com a dona militant a un partit, crec que és important formar part de les institucions per tal de fer canvis socials i polítics efectius. Amb aquest convicció i amb la que podia aportar coneixements i experiència, vaig acceptar ser directora gerent de l’Institut Balear d’Afers Socials, a la primera legislatura del Pacte proposada per EU. El 2007, em vaig presentar com a quarta candidata al Parlament per la llista del BLOC per Mallorca i vàrem obtenir l’escó; actualment sóc Consellera d’Afers Socials pel BLOC per Mallorca. Perquè crec que és igual d’important i necessari, he intentat fer amb la mateixa seriositat la meva feina com a directora i consellera que com a funcionària psicòloga o treballadora social.

M’agrada Bob Dylan. Encara m’emociona escoltar moltes de les cançons de Lluís Llach. Dels grups més actuals ressaltaria Antònia Font o Manel.

La poesia de molts autors en llengua catalana (Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet) crec que és, senzillament, extraordinària. De novel·les m’agraden molts autors realistes (Ferran Torrent, Miquel Àngel Riera o Muñoz Molina) i la novel·la negra (H Mankell, Patricia Highsmith).

M’agradaria tenir temps i doblers per anar cada dia al cinema. Amb la complicació d’horaris i responsabilitats laborals, polítiques i domèstiques, he perdut el bon costum d’anar un parell de vegades al mes al teatre, no renunciï a tornar aconseguir-ho. Mai no he estat bona esportista, però procur combatre aquesta mancança caminant molt.

La meva parella i jo tenim dues filles. Hem procurat que siguin dones felices, autònomes i compromeses amb el moment històric que els hi ha tocat viure. Pel que veig ho estam aconseguint. Això, tal vegada, és el més important del que us he contat.

Articles d'aquesta secció

  • Indignades!

    19 de maig de 2011, a Fina Santiago

    Pere Sampol ens convidava, en l’acte de l’Auditòrium, a la indignació davant dels continuats escàndols dels polítics de dretes. Moltes seguim amb el nostre compromís polític per aquesta indignació, però per a molta gent no és suficient. El realisme de la política democràtica no els satisfà en absolut i la situació de precarietat, juntament amb els increïbles fets que el capitalisme ens serveix dia rera dia (Telefònica i els seus guanys; l’economia traslladada als paradisos fiscals; les retallades de drets socials i econòmics, etc.) els fan sortir al carrer, com a nosaltres ens fa seguir treballant per canviar aquesta realitat. Estic indignat. Així finalitza el manifest que aquests dies recorre els (...)

  • La societat laica, una aspiració

    11 de maig de 2011, a Fina Santiago

    El debat sobre la relació entre el laïcisme i la societat democràtica actual ha recuperat actualitat per la negativa del PP a aprovar la llei d’Igualtat de dones i homes, entre altres raons perquè la llei establia l’exigència de la coeducació en els centres que esperen rebre suport públic. L’amenaça de la censura política, vinculada ideològicament a determinada concepció de la religió torna a aparèixer. En qüestions com aquesta convé intentar clarificar els arguments. Recordem-ne alguns que ens diferencien dels fonamentalistes. Les democràcies modernes basen els seus acords en lleis i discursos polítics no confessionals, és a dir, discutibles i renovables, d’acceptació voluntària i fonament racional. (...)

  • Dret a la diferència

    2 de maig de 2011, a Fina Santiago

    El dret a la diferència s’expressa de diverses maneres, entre d’altres la de les opcions sexuals lliures. No se tracta d’una qüestió moral, sobre com ens hem de comportar obligatòriament. És una qüestió de drets civils, sobre quines són les llibertats que cal protegir. Hi ha societats d’equilibris molt inestables que no han fet processos de modernització, viuen d’acord als precaris, i a vegades injustos, valors tradicionals. La nostra és una societat moderna que necessita altres procediments de regulació. Mentre a tot occident, al llarg dels darrers anys s’han anat consolidant els drets civils, a les Illes Balears no s’han pogut consolidar ni tan sols els drets civils relatius a la diferència de (...)

  • Un nou primer de maig reivindicatiu

    30 d'abril de 2011, a Fina Santiago

    Podem pensar que tots els primers de maig ens repetim, però el que es repeteix és una realitat que manté en la precarietat milions de persones. Fa uns dies, un informe confirmava que el volum de l’economia de l’Estat espanyol en paradisos fiscals, és a dir, de les operacions que no paguen impostos, és de més de 8.000 milions d’euros anuals. L’eliminació dels paradisos fiscals hauria de ser una de les prioritats absolutes. Els culpables de la crisi, pressionen per fer retalls en els drets dels treballadors i treballadores, de les persones jubilades, etc. mentre ells no paguen impostos, no col·laboren en absolut. També és inacceptable que l’economia productiva, la que genera la riquesa, s’estigui (...)

  • Convivència Intercultural

    22 d'abril de 2011, a Fina Santiago

    La globalització que propicia la lliure circulació del capital financer, l’obertura dels mercats a escala planetària, l’auge de les cibertecnologies, i especialment la desigualtat entre països, ha comportat un moviment de població molt important del sud cap al nord. Plantejant als països del nord el repte de la integració de la població nouvinguda, sovint s’ha parlat del model d’integració en el benentès que el cultural és el primordial d’aquest. S’assenyala, per exemple, el model multicultural britànic com aquell que integra les particularitats culturals de les poblacions immigrades i afavoreix la formació d’unes comunitats diferenciades; i el model assimilacionista francès com aquell que és poc (...)

  • El Sahara ens necessita

    20 d'abril de 2011, a Fina Santiago

    Les darreres revoltes democràtiques protagonitzades per la ciutadania als països àrabs els han posat en primera pàgina de la política internacional. Aquests fets no ens han de fer oblidar que el Sàhara manté una lluita pacífica des de fa més de 20 anys i no pot passar en cap cas a un segon terme de les agendes polítiques. Després de 16 anys d’enfrontaments armats i de 19 de duríssimes negociacions polítiques per a buscar una solució justa i pacífica, acceptada per les dues parts, al llarg del darrer any hem pogut observar un agreujament de la situació en el Sàhara. El nou secretari general de les Nacions Unides, el surcoreà Ban Kimoon, va heretar el del seu antecessor en el càrrec el dossier del (...)

  • Com es pot lliutar contra la corrupció

    14 d'abril de 2011, a Fina Santiago

    No és només una qüestió moral o jurídica. Es tracta d’una qüestió clarament política. Els ciutadans no poden confiar la gestió del doblers públics i les pressa de decisions que afecten a tothom, a organitzacions polítiques que no han sabut controlar el seus membres. No ha estat un cas o dos, s’ha produït una allau de casos sense precedents a la història de les Illes Balears, concentrats massivament a dos partits. Tal vegada no es pot parla de partits polítics corruptes, es cert que a tots els partits hi participin persones honestes. Però la pregunta que s’ha de fer és perquè les persones que estan disposades a ser corruptes s’afilien a determinats partits . Quin missatges reben d’aquests partits que (...)

  • Per una economia pensada per a les persones presents i futures

    12 d'abril de 2011, a Fina Santiago

    L’actual crisi econòmica ens ha de permetre replantejar el model econòmic basat en el consum irresponsable, en la sobreexplotació del recursos ambientals i en la consecució ràpida del benefici sobre una base especulativa. Un model econòmic que a més a més no ha servit per a cohesionar a les societats que l’han aplicat, a l’estat Espanyol l’economia expansiva de 2004 a 2007 no ha reduït la taxa de risc de pobresa , l’any 2006 era de 19 i l’any 2007 continuava en 19. Aquest model ha implicat creixement d’ocupació de baixa qualitat i poca productivitat així com una petjada ecològica molt forta ( basat principalment en el sector de la construcció i l’automobilisme ). Iniciativaverds compartim els (...)