Candidates d’IniciativaVerds Eleccions 2011

Arrel de la web > Fina Santiago > Dret a la diferència

4 vots

Dret a la diferència

dilluns 2 de maig de 2011

El dret a la diferència s’expressa de diverses maneres, entre d’altres la de les opcions sexuals lliures. No se tracta d’una qüestió moral, sobre com ens hem de comportar obligatòriament. És una qüestió de drets civils, sobre quines són les llibertats que cal protegir.

Hi ha societats d’equilibris molt inestables que no han fet processos de modernització, viuen d’acord als precaris, i a vegades injustos, valors tradicionals. La nostra és una societat moderna que necessita altres procediments de regulació.

Mentre a tot occident, al llarg dels darrers anys s’han anat consolidant els drets civils, a les Illes Balears no s’han pogut consolidar ni tan sols els drets civils relatius a la diferència de formes de conviure. Entre altres, la dreta s’ha encarregat d’aturar el desenvolupament dels drets d’igualtat de gènere.

L’homosexualitat i la transsexualitat són encara més difícils de reconèixer per part de la dreta. En bona part la motivació és el desconeixement tan important sobre la realitat de la diversitat sexual, així com la forta influència de la moral religiosa tradicional, els valors tradicionals dels que parlava abans i que en altres temes (coeducació, divorci, avortament, etc.) ja han estat clarament superats per l’acceptació d’una realitat diversa i lliure.

A la societat actual encara es manté una concepció de l’homosexualitat i la transsexualitat basada en estereotips. Però no són estereotips innocents que no facin mal a ningú, oculten actituds i conductes fortament discriminatòries. Cal no oblidar la situació de discriminació que el col·lectiu de lesbianes, gais, homes i dones bisexuals i transsexuals (LGBT) ha patit i segueix patint en molts àmbits.

És evident que a la societat actual les relacions entre persones del mateix sexe, es viuen de maneres molt diferents en funció del context social, familiar, educatiu, etc. L’homosexualitat forma part de la diversitat de la sexualitat, de la mateixa manera que en formen part l’heterosexualitat, la transsexualitat i la bisexualitat.

La llarga història de rebuig i d’oprobi vers les relacions homosexuals ha perviscut en la medicalització de que han estat objecte les persones homosexuals al llarg del segle XX. Malgrat que les ciències mèdiques van crear i han abandonat el concepte mèdic d’homosexualitat, l’homofòbia persisteix.

La realitat de les persones LGBT encara no és una realitat quotidiana normalitzada, l’homofòbia i les seves variants segueix sent una actitud massa habitual i que fonamenta conductes injustes i criminals de discriminació.

La lluita pels Drets Humans i Civils dels col·lectius de lesbianes, gais, homes i dones bisexuals i transsexuals no s’ha iniciat fa poc, com pretén la dreta. No és un invent injustificable per alterar la pau social, com pretén el pensament conservador. Ha estat un esforç constant i continuat de dones i homes que des dels anys setanta fins ara han estat al carrer, a les associacions, a les organitzacions sindicals i polítiques, a les manifestacions, fent arribar el missatge de respecte i no discriminació per raó de sexe i d’opció sexual.

Les dones i homes progressistes hem d’aconseguir presentar la realitat de la diversitat afectiva i sexual i exposar la situació de les persones que mantenen relacions amb persones del seu mateix sexe com a opcions lliures que no han de rebre la pressió social negativa que s’hi deriva del pensament conservador.

Vivim a una societat moderna que necessita acceptar la diversitat per tal de desenvolupar totes les seves potencialitats. La legislació de drets civils ha de permetre aconseguir que el dret a la diferència sigui una realitat. Si no ho fem les dones i homes progressistes no ho farà ningú.

La dreta ens ha impossibilitat avançar més en el reconeixement efectiu de la igualtat de gènere, però si en les pròximes eleccions aconseguim un Govern de Progrés, aprovarem la Llei d’Igualtat entre homes i dones i també aprovarem una Llei que doni garanties de respecte dels drets de lesbianes, gais, homes i dones bisexuals i transsexuals.