Candidates d’IniciativaVerds Eleccions 2011

Arrel de la web > Fina Santiago > Un nou primer de maig reivindicatiu

3 vots

Un nou primer de maig reivindicatiu

dissabte 30 d'abril de 2011

Podem pensar que tots els primers de maig ens repetim, però el que es repeteix és una realitat que manté en la precarietat milions de persones.

Fa uns dies, un informe confirmava que el volum de l’economia de l’Estat espanyol en paradisos fiscals, és a dir, de les operacions que no paguen impostos, és de més de 8.000 milions d’euros anuals. L’eliminació dels paradisos fiscals hauria de ser una de les prioritats absolutes. Els culpables de la crisi, pressionen per fer retalls en els drets dels treballadors i treballadores, de les persones jubilades, etc. mentre ells no paguen impostos, no col·laboren en absolut.

També és inacceptable que l’economia productiva, la que genera la riquesa, s’estigui enviant a països que no garanteixen els drets als treballadors i treballadores. Aquest procés empobreix a tots i totes i ens fa dependents d’economies encara més salvatges que la nostra. Ara són els governs de la Xina o del sud-est asiàtic els que controlen l’economia mundial. Juntament, amb aquest procés, es manté l’espoli dels països del sud, provocant la immigració internacional en condicions de greu dificultat.

Un altre tema que es manté any rera any, però que des de l’inici de la crisi ha tornat a augmentar és l’economia submergida i la desregulació de les relacions laborals. La precarietat ha fet que reviscoli la realització de la feina en condicions il·legals, sense contractes, en condicions d’esclavatge. Els joves, els treballadors de més edat, les dones i tots els sectors populars amb menys recursos pateixen aquesta situació inacceptable.

Paradisos fiscals, economia submergida i altres recursos que els poders econòmics utilitzen per mantenir els seus beneficis astronòmics. Així, gràcies a aquest tipus de capitalisme desregulat encara tenim 5 milions d’aturats. S’ha d’aconseguir posar límits a aquesta situació, recuperar la iniciativa progressista i de radicalitat democràtica i social. Però el Govern de l’Estat s’ha sotmès a les pressions dels poders fàctics: hem pogut comprovar com s’han desenvolupat els retalls dels drets socials que han costat tants anys aconseguir: pèrdua de referència dels convenis col·lectius, retràs de l’edat de jubilació, abaratiment dels acomiadaments, retall de les prestacions en situacions de dependència (no reconeixement dels endarreriments), etc.

La limitació dels drets socials i la desregulació de l’economia capitalista provoquen una pressió intolerable sobre les classes populars. Pagam la crisi els que no tenim cap culpa i es beneficien de les ajudes estatals els capitalistes que l’han provocat.

En una societat consumista que ha arribat al seus límits ambientals, que encara no ha superat el masclisme i racisme, que difícilment aconsegueix mantenir el laïcisme i els drets civils més bàsics front la pressió de totes les esglésies, ens trobam amb una dreta que vol controlar els mitjans de comunicació contra la llibertat d’expressió, que defensa l’energia nuclear, el creixement sense límits, que no creu amb la igualtat entre homes i dones, que vol la reforma laboral salvatge, una dreta que vol crear barroerament un problema amb la cultura i la llengua de les illes, privatitzar el sistema educatiu i sanitari.

Totes les persones que defensam un altre model de societat, totes i tots els progressistes hem de dir PROU! Ni un pas enrera més. La mobilització social i la lluita democràtica han de recuperar el seu protagonisme, hem d’aconseguir dir NO una altra vegada amb tota la força necessària per garantir la construcció d’una societat més justa, sostenible ambientalment, pacífica i avançada socialment.