Candidates d’IniciativaVerds Eleccions 2011

Arrel de la web > Magdalena Palou > Tot just fa un mes

Tot just fa un mes

dimecres 13 d'abril de 2011

Abans d’ahir feia un mes ens despertàrem amb la notícia que una terrible sacsejada al Japó havia produït un desastre del que només en veiem la punta (com dels icebergs). A poc a poc vàrem anar sabent detalls d’aquesta i totes les desgràcies que se varen anar acumulant en successius dies: milers de morts, milers de desapareguts i molts més milers de desplaçats que ho han perdut tot, hecatombes encadenades.

I d’hecatombes va el tema, mínim tres, remarcables i encadenades en aquest lloc del Japó: Fukushima. A la primera, el terratrèmol, els éssers humans no hi podien fer res. A la segona, el sisme submarí, els éssers humans només el pogueren preveure, i sortir molt ràpidament deixant totes les seves pertinences, tot , i desplaçar-se terra endins (amb molt poc temps de reacció). Però a la tercera i més cruel, la radioactivitat, l’ésser humà hi té molt a dir i a fer en matèria de prevenció.

Ja fa molts anys (des dels inicis) els Verds (ara IniciativaVerds) ja avisàvem de la potencial perillositat d’aquest tipus d’instal·lacions malgrat la seva capacitat de produir energia. Malauradament s’ha vist com aquell avís que va ser rebut amb menyspreu per gran part de la societat, ha estat fonamentat en els fets. Uns fets que encara, a hores d’ara, no s’han aturat. De fet, un mes després, encara estam corpresos davant les accions dels voluntaris japonesos per controlar els reactors de la central nuclear de Fukushima, i avui tots hem contingut la respiració davant la notícia que hi ha hagut una altra forta sacsejada al Japó. La primera pregunta que ens ve al cap és “i les centrals nuclears, han patit molt?”

Una d’aquelles pors que manifestàvem llavors (i ara) els Verds de tot el món és que les catàstrofes nuclears tenen una potencial periodicitat de 25 anys, i justament, quasi 25 anys després de la catàstrofe de Txernòbil (va ser el 26 d’abril de 1986), ens arriba la catàstrofe de Fukushima.

Molts dels qui llegeixin el text que acab d’escriure es faran la pregunta: són comparables Txernòbil i Fukushima? No. No són comparables. Els orígens de la catàstrofe de la primera eren de gestió humana, només un reactor va explotar. Un sarcòfag de formigó tanca el nucli d’aquest i el 2000 es va tancar completament la central (de 4 reactors). Els orígens de la segona catàstrofe, han estat per causa natural sobrevinguda. Un cúmul de desastres que s’encadenaren i que encara no han trobat final.

Possiblement hi hagi qui se demani i que tenen a veure amb la nostra illa aquestes catàstrofes? Si a Mallorca (a les Balears) no n’hi ha, de centrals nuclears?? És ver, no en tenim aquí de centrals nuclears, però sí que ens va arribar el núvol de Txernòbil, sí que ens poden arribar les conseqüències de les catàstrofes nuclears, perquè l’atmosfera no en sap de fronteres, ni en sap d’orígens, i també, amb molta seguretat ens podran arribar els productes (de tota classe) que hagin patit i rebut les pluges radioactives, perquè vivim a un món globalitzat, on les taronges venen de València, el pebres de Múrcia, els kiwis de Nova Zelanda i la llet... qui sap d’on ens arriba!.

I davant això? Què proposam des d’IniciativaVerds? Perquè hi ha qui gosa dir que l’energia nuclear “és neta perquè no genera emissions de CO2 a l’atmosfera”!!! I és que ara no pensam en la contaminació radioactiva? No tot és l’efecte hivernacle, que Déu n’hi do, també! Nosaltres pensam que s’han d’explorar els avenços que s’han produït en aquests darrers temps pel que fa a energies renovables, que s’ha de fer una proposta que integri les energies renovables al nostre paisatge, que ens garanteixi una independència i una autosuficiència en matèria energètica.

Els aerogeneradors més comuns tenen una estètica poc agradable, però tampoc és agradable l’estètica d’una planta de ciment, ni les de les xemeneies de les centrals elèctriques que funcionen amb el carbó, ni les supertorres d’habitatges d’algunes ciutats grans de la nostra terra. Hem d’assumir la idea que les renovables sempre tenen algun impacte territorial, i que hem d’assumir algun impacte territorial si les volem desplegar a l’escala que fa falta per a garantir certa independència energètica de les fonts d’energia fòssil.

Hem de fer un pensament i iniciar un camí cap a la sostenibilitat, ben entesa, que permeti la generació de llocs de feina lligats a la producció amb renovables, instal·ladors, reparacions, comercials, ... treballar formes locals per aerogeneradors locals, no esperem que (com va passar amb els molins del pla de Sant Jordi, ens vénguin enginyers de fora a resoldre la papereta, que aquí hi ha prou matèria grisa per explorar l’inexplorat. Que les nostres investigadores i investigadors puguin desenvolupar aquí la seva tasca, que hi ha molt a fer!!

Gràcies per l’atenció, esper tornar prest amb algun altre tema.